• Regístrate y participa. ¡Sólo tardas dos minutos!

Mis microrrelatos e historias cortas.

Recepcionista o vampir?

Sembla un vampir, vaig pensar, res més veure-ho.

Clar que no ho deia en el sentit sexy, sinó en l´esborronador: l´home era pàl·lid com un cadàver; els seus ulls, d´un to blau claríssim, quasi translúcid, semblava que no mirava res en concret, i vestia com ho hauria fet el meu avi de continuar viu. Em va resultar esborronador en l´acte, fins i tot abans d´obrir la boca i deixar escapar aqueixa veu murmuradora i mancada d´entonació.

Vaig mirar al meu voltant mentres ell buscava la clau de l´habitació, i llavors vaig caure en un detall si més no inquietant: l´hotel no estava decorat en pla terrorífic. Havia de ser l´únic establiment que no ho estava, em vaig dir. Al poble, que allotjava aquell famós confés de literatura de terror al qual havia tingut l´honor de ser convidada, tots els locals col·locaven teranyines falses, aranyes de plàstic i calaveres somrients per tots llocs. A sobte, al marge del congrés, estàvem en vispres d´Halloween, i les carabasses també campaven alegrement allà on mirara. Allà on mirara excepte en aquell hotel.

Vaig recollir la clau d´una mà gelada que se´m va estarrufar el cabell del clatell. Vaig esbossar un somriure tort i després em vaig allunyar en direcció a l´ascensor, arrossegant pesadament la maleta. Mentres pujava en una andròmina cantenària fins al tercer pis vaig tranctar de convénce-me que estava massa cansada com per a continuar pensant en el recepcionista. Havia sigut un dia molt llarg, entre el viatge, la signatura de llibres i la immediata marxa zombie i festa posterior amb diversos companys del món literari.

De fet, fins i tot em vaig reprendre: tenia un cert delicte que algú com jo, tan adobada en el gènere de terror, s´inquietara per la presència d´un tipus estrany.

No obstant això, tot allò constituïa només la teoria. En la pràctica no vaig poder llevar-me del cap la mirada buida de l´home mentres em desmaquillava i em raspallava les dents, i un fred desassossec es va instal·lar en el meu interior quan em ficava sota les mantes, desitjant deixar-me esclafar pel cansament mentre el somni es negava a deixar-me atrapar.

En algun moment de la nit, no obstant això, vaig ser presa de la somnolència, encara que aquesta va arribar esquitada de malsons, contínues, incansables i més vívides que de costum. Per tres vegades vaig despertar agitada i amb el cor disparat. La primera, després d´escoltar colpets en la finestra per a descobrir, en mirar després de les cortines, que el recepcionista em saludaba a la quierta amb la mà, surant en l´aire. La segona, quan una ratapinyada es va precipitar des de les ombres directament al meu coll. I la tercera i última, quan una boirina blanca es va colar pel pany de l´habitació, convertint-se a continuació en una presència antropomorfa, mancada de rostre, que s´acostava lentament al meu llit.

Em vaig alçar més cansada que quan em vaig ficar al llit. I em vaig sentir tan absurda, tan idiota per haver-me sugestionat tant, que em vaig prometre a mi mateixa no parlar-li a ningú dels meus mals somnis. Faria molbé la meua fama d´escriptora torrorífica, segur.

Em vaig dirigir, a poc a poc i frefant-me els ulls, al bany i vaig obrir l´aixeta de la dutxa, esperant que l´aigua es calfara mentre em desnuava.

Quan el líquid quasi ardent va entrar en contacte amb mi vaig sentir una espècie de lleugera coïssor en diverses zones del meu cos. Em vaig estudiar amb la mirada, palpant també amb les gemmes dels dits aquells fragments de pell en els quals m´havia envaït aqueixa coïssor indeterminada.

Ací estaven les marques, just darrere del meu genoll esquerre, en l´engonal dret i, per ultime, en el coll, clar que l´aspecte d´aquest no vaig poder comprovar-lo fins que vaig estar fora de la dutxa, enfront de l´espill. Dos orificil bessons, circulars i rosats, en cadascun d´aqueixos tres punts del meu cos. Pràcticament cicatrizats, però no del tot.

Podria haver pensat que eren picadures. De puça, tal vegada, tan capritxosament aparellades que ocasionaven la il·lusió de tractar-se d´una altra cosa. Però ni tan sols em vaig molestar a acabar de formular aquesta impressió, quan el meu reflex en l´espill va començar a esvair-se per complet a la vegada que meua ombra. Vaig saber que no eren picades. D´igual forma que vaig saber que el recepcionista no era un tipus rar sense més. I d´igual manera, també, que vaig tindre clar que les meues visions nocturnes no havien sigut només mals somnis.



Lo se, esta en Valenciano, pero era para un concurso.
 
La caída

Y por fin me decidí a dar el paso que me haría caer. Mientras miraba al vacío desde lo alto pensaba, por un lado, en toda la gente que me decía que lo hiciera si era lo que quería, y por otro, en todos los que me decían que no merece la pena, que solo es un momento y todo acaba.

Acabe dando el pequeño paso que me hizo caer y note el viento pegándome en la cara, mientras la velocidad cada vez era mayor. Al principio miraba como el suelo se acercaba más y más, pero al final acabé cerrándolos y empecé a recordar todos los momentos buenos y malos de mi vida, pensé en mis amigos, en mi familia…

Cuando me quise dar cuenta la cuerda ya se había tensado, y tiro de mi haciendo que volviera a subir. Nunca olvidaría el día que hice puénting.
- NoraLlena -

(Es un microrrelato que he escrito para el concurso de microrrelatos de Cervantes.)
 
La batalla

Mientras todos mis soldados morían por culpa de una mala estrategia en el campo. Tenía que pensar una nueva estrategia para poder ganar, pero mi tiempo era limitado y tenía que pensar rápido. Acabe arriesgándome con mi aliada más poderosa, con ella empezamos a ganar terreno. Algunos soldados la ayudaban, mientras otros se quedaban en la retaguardia protegiendo a su rey. Consiguieron abrir camino hacia el rey enemigo, y con ello fueron acorralándole más y más, cada vez quedaba menos tiempo y tuvieron problemas con algunos soldados enemigos que atacaban por la espalda, muchos soldados se tuvieron que sacrificar por su rey. Pasaron algunos minutos, los más intensos de toda la batalla, ya teníamos la victoria asegurada, quedaban segundo para que todo se terminara, solo quedaba un movimiento más, cuando solo quedaban 10 segundos acorralaron al rey enemigo, y dije: Jaque Mate.
 
Atrás
Arriba